martes, mayo 23, 2006
Del Codi da Vinci i de la frase "a buen entendedor pocas palabras bastan"
L'altre dia vaig tindre la sort de ser convidat a veure la pel·lícula "El Codi da Vinci", i haig de ser franc: em va sorprendre (que em convidessin).
Personalment crec que el llibre original resulta entretingut i original (prova d'això és l'elevat número de còpies que han proliferat), però més enllà de ser una novel·la trencadora no cal elevar-lo als altars. Resulta més un llibre mediàtic que planteja interrogants interessants sobre la vida (sexual !) de Jesus, la manera com pressumptament va ser tergiversada per l'esglèsia primitiva i dels interessos de grups religiosos integristes. A la vegada que, a mesura que avança la lectura, s'ens demostra que mucho ruido para nueces. A part del ridícul final, crec que no era necessari un desplegament mediàtic tan important. Com deia la cançó: No era això, companys, no era això.
A la versií fílmica també es cometen els mateixos pecats, pero té agreujants: El director, si fós cuiner de l'alta gastronomia (és a dir, en Ferran Adrià "Al mijó kuiné da Móng"), mereixeria que li esborressin totes les estrelles Michelin. Estic d'acord amb la frase "A buen entendedor pocas palabras bastan", però aquí es passa de la ratlla. O ve ets l'Stephen Hawkins, o no entens de que va la pel·lícula. El director està més pendent de posar èmfasi en coses que es treu de la màniga (Cal que en Langdon es caigui en un pou i resi?), mentre que d'altres de més trascendents o es fa un batibull, o les omet (Relació Teabing-Opus Dei).
Cal dir que l'informació està condensada, l'acció del film és feixuga (quan el llibre resulta trepidant). Es patètica l'escenificació dels pensaments de Langdon, què fan que sembli un sant levitant. L'esmentada aureòla és més semblant a la d'un rastafari, que a la d'un professor de Harvard.
No tot són crítiques, vull felicitar a Silas, ja que si Gene Kelly serà recordat eternament per ballar sota la pluja, ell serà reconegut per dessagnar sota la túnica.
domingo, mayo 21, 2006
De la presentació:
Ciutadants de Catalunya: El blog d'en Jaume Ros ja és aquí! Pel títol no us penseu que serà un blog de gastronomia "a lo Ferran Adrià" ni tampoc un que tracti de les reunions d'obesos anònims. Serà un blog innovador: Escriuré tot allò que em passi pel cap; per tant, si estic un mes sense escriure res, compadiu-vos de les meves neurones. Igualment tampoc no pretenc convertir-me en el líder espiritual d'una secta (veáse Obispo Maciel y los legionarios de Cristo), sinó que ho faig com a diversió, com a evasió de la realitat circumdant. Encara que aquestes lletres no fossin llegides per ningú, ja per si soles servirien a algú: a mi.
Un cop justificada les meves raons per estrenar-me. Dono oficialment per inaugurat el meu blog!
PD: Dono les gràcies al molt Honorable sr. Pasqual Maragall i Mira per a ensenyar-me com es fa un blog, així com a la Conselleria de Relacions Institucionals i participació Ciutadana per haver-me deixat participar. Gràcies per haver participat en la presentació!
Un cop justificada les meves raons per estrenar-me. Dono oficialment per inaugurat el meu blog!
PD: Dono les gràcies al molt Honorable sr. Pasqual Maragall i Mira per a ensenyar-me com es fa un blog, així com a la Conselleria de Relacions Institucionals i participació Ciutadana per haver-me deixat participar. Gràcies per haver participat en la presentació!
