lunes, julio 31, 2006

 

De bacons i de poltrones
Es diu que el poder canvia a les persones, però més que fer-les canviar, les engreixa. Sinó vegin els exemples: Ernest Benach era un diputat famolenc d'ERC quan aquesta restava a l'oposició. Arriben les eleccions i aquell grup polític semi-marginal esdevé un partit important per a garantir la governabilitat . En aquest impàs s'arriba a l'acord que el President del Parlament de Catalunya sigui el republicà Benach, qui en pocs mesos es convertirà en el Maradona català.

L'altre exemple és el del president dimisionari del FCB: Joan Laporta. Arribà a la presidència del club poc abans dels 40 amb el Barça convertit en un circ, i no precisament el Cirque du Soleil sinó més aviat, el circ de la família Aragón. En menys d'un any i gràcies, en bona part, als fitxatges sudamericans realitzats per Sandro Rosell, es passa d'una situació de profunda decadència a una de perpètua eufòria. Aquesta situació m'ha permès composar aquesta oda:

A mesura que el Barça guanyava més,
en Jan guanyava pes.

Feia nous amics com el responsable del desgavell ,
però en perdia d'altres com en Sandro Rosell.

A mesura que s'engreixava,
li feia mandra fer dissabte,
per això les catifes no aixecava,
tot i prometre-ho en un acte.

Els pantalons ja no li cordaven,
per això al Prat els calçotets li miraven.

Com que quilos no volia perdre'n cap,
no confessava que el seu cunyat tenia el règim dins el pap.
Com que el cul cada cop més li ocupava,
amb les entrades de Paris es quedava.

Ja que ens considerem solidàris,
això ens diuen a tots els diaris,
ens rebutgen a la Xina i no ens amoina,
doncs, preferim donar almoïna.

Degut al nostre tamany,
ja no cabem ni als orinals,
les eleccions seran enguany,
això dicten els tribunals.

Conclusió: Aquests són els esdeveniments més obscurs del projecte Laporta, un projecte que està sent molt positiu. Des d'aquí, vull agraïr a Laporta la tasca feta pel Barça. Igualment l'encoratjo a que millori aquests esdeveniments per a fer un Barça millor. Pels hipotètics rivals que tingui a les eleccions: el Barça no pot tornar enrere, així que qui es presenti haurà de ser molt bo. L'era Laporta ha tingut aspectes que ens han fet progressar, i molt, però ara no els anomeraré perquè seria propagandístic.

Conclusió II: "El zoci sempre té raó" (J.L. Núñez)
Jo no sóc soci.

Comments: Publicar un comentario



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?