miércoles, julio 19, 2006
De Convencions, de casaments i de banquets:
Dissabte passat vaig anar a bodes. Curiosament aquell mateix dia en tenia dues, quan feia més de 5 anys que no en tenia cap. Per educació anàrem (em refereixo al gruix de la família) a la que primer ens convidà, ja que ambdues éremn bodes de familiars.
A mi em feia particularment il·lusio perquè era un enllaç Franco-Català; sempre m'han resultat graciosos els gavatxos, ademés de tindre una particularitat: França no feia una setmana que havia perdut la final del Mundial. Gràces a que en Zinedine Zidane , un dels millors jugadors que he vist mai, va perdre el cap.
Deixant de banda l""algerí terrorista" (que diuen que digué l'italià Materazzi en la jugada de l'agressió) , cal dir que els convidats no repongueren a les convencions pròpies de la seva nacionalitat: Els francesos no cremaren cotxes, no van fer vagues, no van haver-hi conflictes racials als suburbis (sobretot perquè les més diferents éren dues noies orientals), ni tampoc cantaren "la Marsellesa".
Del bàndol català tinc constància de que no escatimaren diners en els regals als núis, ni en les ofrenes a missa, no s'emportaren les engrunes del sopar per a fer canelons, ni reivindicaren la Catalunya Nord malgrat hi havia un capellà independentista.
Com poden comprovar no va ser unaboda convencional, per tant, com diu el tòpic l'amor no entèn de convencions (i l'amor entèn de tòpics?....) . Així i tot, vaig veure moltes franceses am pamela.
# posted by James Blonde @ 11:37 a. m. 
