domingo, julio 09, 2006

 
De l'últim 7-J

Fa un any aterrava a l'aeroport de Gatwick (London) amb l'intenció de passar uns dies al Regne Unit, amb el propòsit d'aprendre anglès. Però tot no va anar com era previsible . Venia amb mi el molt honorable sr. Jaume Rigo .
Quan vem sortir de l'avió vem veure que la situació no era gaire habitual al nostre país, no ens posaren traves per passar la frontera. Val a dir que si que pesava una tensa atmosfera que oprimia l'ambient; la típica flema anglesa, vaig pensar erròniament: la gent estava desconcertada, hi avia guardies donant ordres per tot arreu.
Mentrestant, el món semblava que no girava pels protagonistes de l'història ( els Jaume R), al nostre rotllo, vàrem anant avançant fins arribar a l'estació de l'aeroport. Aquesta estava deserta, vàrem pensar que devia ser festa degut a que el dia abans havien seleccionat Londres com a seu olímpica pel 2012 (Adiós Madrid).
Tot i això, vem colpejar la porta de vidre amb l'intenció de reclamar alguna cosa, quan de sobte un "bobby" aparegué amb una imponent ametralladora i pregunta si ens passava res. Al veure l'arma (qui sap si era una Kalashnikov) vaig empalidir, pràcticament tartamudejant vaig dir que érem "two Spanish tourists" i que volíem anar en tren a Londres, ell amablement respongué "No trains today" i ens explicà el que havia succeït: hi havien hagut uns atacs terroristes al metro de Londres.
La sang s'ens gelà. Decidirem obrir els mòbils, teníem multitud de trucades perdudes. Compreníem el pànic dels familiars, nosaltres tambés estàvem més que acollonits, érem a l'epicentre del pànic. El meu cervell era monopolitzat per l'imatge de Bin Laden amb somriure triomfador (finalment vaig descartar la imatge del Carod rialler, vista l'experiència del 11-M).
Desconcertats trucarem a les nostres famílies, com ells creien, encara érem vius. Segons informaren havien trucat a l'aeroport per què ens cridèssin per famílies (el nostre nivell de desconcert impedia escoltar-ho). En aquells moments em vaig sentir estimat, i per conseqüent, important.
Enmig del regne de l'ensopiment, decidirem pujar-nos al primer bus que anava a Londres.
El bus ens abandonà (mai millor dit) a Whitechapel (encara no sabíem que era el barri on jack el Destripador havia perpetrat els crims). Allí estiguerem al voltant de dues hores donant voltes concèntriques sobre la zona, preguntant als policies com arribar a l'hotel (estaven tots els carrers tallats) i anant d'un lloc a l'altre sense acabar d'anar enlloc. Finalment, un "bobby" , després de saber que érem españols i de comentar-nos que ell coneixia la costa de Ma 'alágaens digué que el més segur per a nosaltres era agafar un taxi que ens portés a l'hotel, que estava a l'altre punta de la ciutat. Finalament, abandonarem el que avui és un barri paquistanès -barrio paki, per en Rigo- , l'únic lloc del món on hi han fruites que semblen ousde diplodocus.
Malgrat aquestes tristos esdeveniments, guardo un bon record de l'estada a Londres, així com del Regne Unit en general.

Comments: Publicar un comentario



<< Home

This page is powered by Blogger. Isn't yours?