lunes, septiembre 11, 2006
| Del Setembre dels vençuts Si anar al gimnàs m'ha servit per alguna cosa a la vida, és per a descobrir que el Setembre és un mes de transició que separa les vacances de la rutina. Des d'aquí faig la proposta de anomenar aquest mes com el mes dels ateus, ja que al gimnas no "hay ni Dios"* (*:traducció del castellà de la frase "no hi ha ni una ànima"). Aquesta transició no és moderna ni molts menys, hi han fets històrics relevants tan a Catalunya com als EUA o a Xile. Curiosament, tots els canvis es produeixen el dia 11. Alguna cosa deuen tenir les bessones... Ja que de Xile se poca cosa no en parlaré, però si que ho faré de Catalunya i dels EUA. Aquests 2 països, a part de ser la nineta dels ulls d'en Sala-i-Martin, tenen cert paral·lelisme, doncs van resultar els perdedors, malgrat que durant la cel·lebració de l'acte es vulgui fer creure que són vencedors. Igualment es fan actes institucionals amb moltes flors, on les màximes autoritats fan cara de pòquer com si en aquell succés haguessin perdut algun familiar. D'aquesta fòrmula de donar l'aparença de que hi han coses són diferents a les que van esdevindre, s'ha arribat a generar el mite de Rafael de Casanovas. El moianès deixà a l'estacada l'exèrcit que defensà Barcelona i la candidatura dels Àustries, convertint-se al poc temps en advocat de Felip V. La nostàlgia històrica el converteix en heroi de la resistència, oblidant l'exèrcit que defensà la ciutat, encapçalat pels generals Villarroel i Moragas (el cap del qual restà 12 anys dins d'una gàbia a la vista del públic, demostrant que els Borbons no són tan "campetxanos" com aparenten). Com sabeu la denominació d'heroi a Casanova, vindria ser com si el Camp Nou del futur es digués Luis Figo. De vençuts que volen canviar l'història també n'hi han ara, i curiosament també actuen al Setembre. Busquin i trobin a les Universitats. Així doncs, faig meu el moviment casanovià, com tots aquells universitaris que hem reescrit l'història, evitant la mateixa sort que el Juny. He aprovat Micro. CONCLUSIÓ: "En tota guerra hi han dues històries. Qui guanya és qui escriu la seva història, que és qui fa història" (Pere Brunsó) CONCLUSIÓ II: "Els dolents sempre guanyen" (Sandro Rosell) |
# posted by James Blonde @ 8:15 p. m. 
Comments:
<< Home
Célebre la frase del nostre amic-professor-ídol, Pere Brunsó Ayats. El tiu te tota la raó del món.
Publicar un comentario
# posted by 
: 11:35 p. m.
: 11:35 p. m. << Home
